La masera o pebrotera borda (Vincetoxicum hirundinaria subsp. intermedium) és una herba plurianual de la família asclepiadàcies que comprèn nombroses espècies tropicals però molt poques a latituds més altes. La masera té un rizoma d’on cada primavera neixen tiges poc ramificades, de fins 1 metre d’alçada, que s’assecaran amb l’arribada de l’hivern. Les fulles es disposen en parelles oposades. Tenen el pecíol curt i el limbe d’un verd lluent, arrodonit o cordat a la base i forma entre ovada i lanceolada, acabada en punta aguda. A partir de maig, a l’axil·la de les fulles surten ramets de flors grogues. Aquestes flors són pentàmeres, amb un calze groc obert en 5 sèpals estrellats, una minúscula corol·la a l’interior i 5 estams. El fruit serà un fol·licle allargat, de fins a 7 cm, de color verd i polisperm. El fruit madur, a la tardor, s’obrirà per alliberar les llavors proveïdes d’un gran plomall fi i sedós perquè el vent les dispersi (foto 5ª). Les llavors amb el plomall tan suau recorden les d’una altra espècie ben coneguda de la mateixa família de les asclepiadàcies utilitzada com a ornamental i sovint escapada, el miraguà de jardí (Araujia sericifera).
La semblança superficial de les fulles, de les flors pentàmeres i del fruit amb els de la pebrotera li han valgut el nom de pebrotera borda.
Les plantes de la família asclepiadàcies són conegudes pels seus glucòsids i alcaloides tòxics. La papallona monarca, la de les migracions a Amèrica del nord, aconsegueix toxicitat a l’alimentar-se d’Asclepias curassavica. La masera o pebrotera borda també és tòxica; és una planta que els animals respecten. Però la xinxa Lygaeus equestris té predilecció per la masera, de la qual acumula alcaloides tòxics, en un cas paral·lel al de la papallona monarca.
Per l’acció cardiotònica, amb un risc alt, la masera s’havia utilitzat en medicinal tradicional. No en va, el nom científic V.officinale és un sinònim de V.hirundinaria.
La masera viu als terrenys pedregosos i humits a la vegada, sense arribar a ser plenament rupícola. És comuna a la part alta de la meitat oriental del massís de Montserrat. Una espècie propera és la masera negra (V.nigrum), amb les flors d’un púrpura fosc i pròpia d’ambients més mediterranis.
[fotos Jordi Badia]