El miraguà fals o miraguà de jardí (Araujia sericifera) és una liana originària d’Amèrica del sud que ha estat objecte d’un canvi dràstic en la nostra percepció: temps enrere era estimada com a planta ornamental i perquè dels seus fruits s’obté el delicat miraguà amb el qual s’omplen els coixinets més suaus, mentre que actualment se n’ha prohibit la comercialització a Catalunya per la seva capacitat invasora que afecta sobretot les comarques litorals, d’on s’intenta eradicar.
El miraguà fals pertany a la família asclepiadàcies, totes elles plantes tòxiques com la masera (Vincetoxicum hirundinaria) i el matacà (Cynanchum acutum), que darrerament s’ha englobat a la família apocinàcies, la de la vinca (Vinca major, V.difformis) i el baladre (Nerium oleander).
Les tiges del miraguà fals creixen i s’enlairen ràpidament, entortolligant-se en tanques metàl·liques, canyes o arbres que els ofereixin suport. Si les tiges es trenquen, de l’interior en surt un làtex blanc irritant. Les fulles són perennes, oposades, amb el pecíol curt i el limbe enter, gruixut, discolor –verd a l’anvers i blanquinós al revers- i forma allargada, vagament triangular amb els vèrtexs roms de 2-5 cm d’amplada per 8-12 cm de longitud. Les flors són actinomorfes, hermafrodites, amb un calze exsert format per 5 sèpals triangulars curts, una corol·la perfumada, simpètala de 2-3 cm en forma de campana oberta en 5 lòbuls, blanca matisada de rosa a la cara interior i 5 pol·linis soldats a l’estigma més un ovari ínfer que conformen una sola peça al fons del receptacle. Si un insecte entra a la flor, molt sovint hi queda atrapat i mor. La flor pot quedar pol·linitzada per autofecundació. El fruit és una càpsula de 8-12 cm de longitud formada per dues valves com un ou de Pasqua, amb una paret gruixuda i el seu interior buit ocupat per petites llavors fosques amb un vil·là de pèls sedosos al capdamunt conegut com miraguà. Inicialment el fruit és verd, però amb el temps la closca esdevé llenyosa a la vegada que vira a marró.
El miraguà fals s’ha estès per mig món. A Catalunya és abundós a les comarques litorals, sobretot entre l’Ebre i el Llobregat. Creix sobre terres remogudes, en boscos de ribera alterats, canyars, bardisses i camps de tarongers, arreu on trobi suports per enfilar-se. Una imatge molt característica és la del miraguà fals enfilat a una tanca reixada d’una parcel·la poc cuidada d’una àrea periurbana. El miraguà fals és particularment abundós al delta del Llobregat, des d’on progressa terra endins. Ha arribat ja fins a Manresa i Víctor Manuel Vicente (comunicació personal) l’ha detectat a la serra de Castelltallat; per tant, és una nova espècie al·lòctona i amb potencial invasor a la flora del Bages.
A Amèrica, les erugues de la papallona monarca (Danaus plexippus) poden alimentar-se de fulles de miraguà fals, mentre que les papallones adultes en pol·linitzen les flors. L’expansió del miraguà fals a Catalunya podria haver anat aparellada amb la de la papallona tigre (Danaus chrysippus), semblant a la monarca, i que com ella s’alimenta de plantes tòxiques de la família asclepiadàcies.
[fotos Jordi Badia]