El matabou (Bupleurum fruticosum) és un arbust de la família de les umbel·líferes o apiàcies que viu als alzinars aclarits i a les màquies, en indrets calents i assolellats. El matabou crida l’atenció per dues característiques poc comunes entre les plantes de la família umbel·líferes: el port de 2-3 metres d’alçada i llenyós, i les fulles enteres.
Les fulles del matabou són perennes, amb el limbe enter de forma lanceolada o oblonga de 6-13 cm de longitud per 1,5-3,0 cm d’amplada, rígides, amb un marge hialí i atenuades a la base, i sense pecíol. El nervi central és gran i ressaltat al revers; en canvi, els nervis secundaris són fins, nombrosos, poc visibles i paral·lels. L’anvers de la fulla és verd i lluent, mentre que el revers té un to glauc apagat. La disposició de les fulles és esparsa. A l’estiu, el matabou fa umbel·les compostes de 10 a 20 radis primaris, amb involucre i involucels als radis secundaris, que porten petites flors d’un groc ataronjat. El fruit té costes prominents.
El matabou viu a la part meridional de la comarca de Bages, sobretot a la part baixa del massís de Montserrat. Té una distribució contagiosa, amb localitats on és molt abundós i d’altres, aparentment de condicions ecològiques igualment favorables pel matabou, d’on és absent.
[fotos Florenci Vallès (1ª) i Jordi Badia (2ª)]