El matacà, matagós o corretjola borda (Cynanchum acutum) és una planta enfiladissa i persistent de la família tropical de les asclepiadàcies, com les maseres (Vincetoxicum hirundinaria, V.nigrum) i el miraguà (Araujia sericifera).
Té rizomes subterranis dels quals surten tiges volubles, lleugerament llenyoses a la base i que s’enlairen fins al voltant d’1 metre recolzant-se en suports. Destaquen les seves fulles oposades per parelles, amb pecíol d’1 a 4 cm i limbe d’uns 5 cm en forma de cor marcat a la base i afuat a la punta, gruixut i de to glauc. De l’axil·la dels parells de fulles surten també umbel·les irregulars de flors pedunculades. Les flors del matacà són radiades; tenen 5 sèpals petits, una corol·la de 5 pètals blancs o rosats d’aspecte estrellat però units per la base i una corona central que conté 5 estams intercalats amb els pètals i el gineceu. El matacà floreix a l’estiu. El fruit serà un fol·licle allargat, de fins a 8 cm, constituït habitualment per dues beines.
Si es trenquen les tiges o les fulles del matacà en surt un làtex blanc tòxic que s’havia utilitzat com a purgant. El matacà té una semblança superficial amb les corretjoles [vegeu la corretjola gran (Calystegia sepium)] per les fulles en forma de cor i per ser enfiladissa, però el làtex i la morfologia de flors i fruits descobreix que no hi està emparentat.
El matacà surt a les vores de camins i als sembrats on es considerat una mala herba, en ambients calents no massa secs. El matacà es distribueix per les terres que voregen el Mediterrani, abastant la comarca de Bages.
[fotos Efrem Batriu]