El melcoratge de bosc (Mercurialis perennis) és una herba que, tot i que no ho sembli a primera vista i que no té làtex, pertany a la família de les euforbiàcies, la de les lletereses. Fa estolons o tiges reptants dels quals cada primavera neixen nous brots que s’enlairen un pam. Les tiges verticals solen perdre aviat les fulles basals, mentre conserven ben tendres les fulles superiors. Aquestes fulles surten oposades, tenen una petita estípula al punt d’inserció, pecíol curt i un limbe lanceolat de fins a 10 cm de longitud amb el marge dentat. El melcoratge de bosc té la particularitat de ser dioic amb una diferència molt marcada entre individus mascles i femelles per la posició de les flors. Les flors masculines -a la foto 1ª- són nombroses i s’agrupen en llargues espigues que surten de l’axil·la de les fulles. En canvi, les flors femenines són solitàries o en glomèruls de dues o tres, portades per un peduncle comú.
El melcoratge de bosc viu a l’estrat herbaci de rouredes humides i fagedes, en condicions ambientals de frescor i poca llum. Mercès als estolons, pot colonitzar superfícies extenses del bosc. A la comarca de Bages, el melcoratge de bosc es troba exclusivament a la part oriental més humida, és a dir, al Moianès i en racons ombrívols del PN.de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac com el torrent de Fontfreda, però no arriba ja al PN.de Montserrat.
El melcoratge de bosc, igual com el melcoratge (M.annua), és una planta que s’havia considerat medicinal. Segons la tradició, beure’s el brou després d’haver bullit individus mascles de melcoratge assegurava que s’engendraria un fill mascle. Actualment qualsevol ús del melcoratge o del melcoratge de bosc, fonamentat o fantasiós, està oblidat.
[fotos Jordi Badia]