El melilot blanc (Melilotus alba) és una herba alta de la família papilionàcies, molt comuna a les vores de camins si són humides. Creix per damunt del metre d’alçada. Les tiges són completament verdes, d’un verd glauc o grisenc, el mateix to que tenen les fulles. Aquestes fulles són trifoliades amb folíols estrets i dentats. A partir de juny i durant tot l’estiu enlaira raïms de flors blanques que neixen a l’axil·la de les fulles situades amunt. Aquests raïms són simples i lineals o una mica arquejats, d’uns 5 cm de longitud, i s’allunyen obliquament de la tija principal. Porten unes 30-40 flors petites, blanques i amb el peduncle curt. El llegum serà també curt, pèndul i amb la superfície rugosa.
El melilot blanc sol viure al voltant de dos anys en un mateix indret. És una espècie colonitzadora que arriba aviat als terrenys alterats.
S’hi assembla força el melilot oficinal (Melilotus officinalis), però aquest darrer té les flors grogues i els folíols més amples. Ambdós melilots més l’alfals (Medicago sativa), totes tres herbes de la família papilionàcies i de port similar, solen conviure als mateixos llocs.
[fotos Jordi Badia]