El melilot oficinal (Melilotus officinalis) és una herba alta de la família papilionàcies. Mesura al voltant d’un metre d’alçada. Les tiges són de color verd intens, com les fulles. Aquestes fulles són trifoliades, amb folíols ovats i de marge dentat. Floreix durant la segona meitat de primavera i la primera d’estiu. Les flors, amb la característica estructura de les flors de les papilionàcies, s’agrupen en raïms llargs que neixen de l’axil·la de les fulles. Les flors mesuren 5-6 mm de longitud i s’orienten en horitzontal o encarades avall. Les flors de M.officinalis tenen una corol·la groga amb l’estendard (el pètal superior) i les ales (els pètals laterals) més llargs que la carena (el pètal inferior). El llegum és curt i ovoide, rugós a la superfície i manté penjant a la punta la resta de l’estil (foto 3ª).
El color groc llimona de les flors diferencia a cop d’ull el melilot oficinal del melilot blanc (Melilotus alba) que, com el seu nom indica, té els pètals blancs. El melilot oficinal (M.officinalis) s’assembla molt més al melilot de flor petita (M.indicus), una espècie freqüent a les comarques de Bages i de Moianès. M.indicus es diferencia per ser una planta anual de port més baix i, com el seu nom indica, amb les flors menudes, d’uns 2,5 mm de longitud, agrupades en espigues més denses. A més, M.indicus té les flors amb l’estendard més llarg que les ales i la carena, i els folíols de les fulles superiors el·líptics amb un dentat més espaiat (vegeu la comparació a la foto 6ª).
El melilot oficinal viu a les vores humides de camins i als prats propers a l’aigua, on sovint conviu amb el melilot blanc.
Les flors del melilot oficinal es prenen en infusió, però les propietats medicinals que el seu nom anuncia són poc reconegudes.
[fotos Jordi Badia]