La menta de gat o nepta (Nepeta cataria) és una herba perenne de la família Labiades, flairosa i de tacte suau, que viu a racons humits prop de cases de pagès on probablement s’havia mantingut expressament.
A l’estiu, quan floreix, fa entre mig i un metre d’alçada. Les tiges són quadrangulars, fistuloses i cobertes d’una pilositat curta, la mateixa que dóna el tacte vellutat a les fulles que d’elles neixen oposades. Aquestes fulles tenen pecíol llarg i ample i limbe cordat, gruixut, d’un to grisenc al revers i el marge fistonat o dentat. Les bràctees a la base dels verticils florals vénen a ser fulles progressivament menors. Les flors són nombroses i denses a cada verticil, relativament petites, amb un calze llarg i pilós i una corol·la blanca tacada de rosa ben oberta en dos llavis, l’inferior acabat en un dentat.
La menta de gat es fa notar per la seva olor agradable, semblant a la de menta sense acabar de ser-ho del tot. Les fulles i les tiges contenen un oli essencial amb nepetolactona com a ingredient majoritari. La menta de gat s’utilitza com a planta aromàtica i medicinal, amb múltiples propòsits, sent el més habitual el de calmar desordres gastrointestinals. Diu el refrany: “la nepta tot ho repta”. La menta de gat repel·leix els mosquits, tot i que no és prou efectiva aplicada sobre la pell.
Però la propietat més rellevant de la menta de gat, per la qual és més coneguda, és la d’atraure poderosament i excitar els gats, sobretot els mascles. La nepetolactona és químicament semblant a un ingredient olorós de l’orina de les gates. Els gats oloren la menta de gat, la mosseguen i s’hi ajauen molt a gust, o bé s’hi rebolquen, fan cabrioles, cacen ratolins imaginaris i s’exciten tant que sovint acaben ejaculant.