Nostoc commune és el cianobacteri -o cianòfit o alga cianofícia, com s’anomenaven abans- més fàcil d’observar. En temps humit constitueix masses gelatinoses, hidratades, informes i flonges d’uns quants centímetres, de color verd olivaci o marronós que reposen en replans de roca o en clapes de sòl erm. En canvi, en temps sec es redueix a uns làmines negres, petites i trencadisses, que passaran desaparcebudes. Les imatges 1ª i 2ª mostren un Nostoc ben hidratat, la 3ª una massa començant a assecar-se i la 4ª una massa ja completament seca, fràgil i negra.
Al Nostoc se li coneix el nom popular de merda de bruixa, no només per l’aspecte, color i consistència, sino per la seva misteriosa aparició després de la pluja, com sorgit del no res.
Observat al microscopi, Nostoc està format per cadenes no ramificades de cèl·lules, entortolligades dins d’una matriu mucilaginosa. En aquest rosari de cèl·lules, de tant en tant se n’intercala una més grossa, l’heterocist, capaç de fixar el nitrogen atmosfèric i, per tant, de fertilitzar el sòl. Els cianobacteris són procariotes, és a a dir, organismes constituïts per cèl·lules sense nucli diferenciat, com les dels bacteris. Són unicel·lulars, tot i que formen colònies.
Els cianobacteris van aparèixer a la Terra fa uns 3.000 milions d’anys, per evolució a partir de bacteris fotosintètics anaeròbics encara més primitius que utilitzen hidrogen o àcid sulfhídric. Els cianobacteris van fer però el salt de qualitat més trascendent. Ells van inventar la fotosíntesi basada en el pigment verd clorofil·la i en la partició de la mol·lècula d’aigua en hidrogen, utilitzat com a font de poder reductor per transformar el diòxid de carboni en matèria orgànica i en oxigen alliberat com a subproducte. Durant centenars de milions d’anys, durant la llarguíssima etapa de la història de la Terra coneguda com a Proterozoic, els cianobacteris van dominar molts ambients i van enriquir en oxigen l’atmosfera i les aigües. Ells van posar les condicions per a l’explosió de la diversitat de la vida del període Càmbric, fa uns 570 milions d’anys, que marca l’inici del Fanerozoic, l’etapa de la historia de la Terra de la qual existeix registre fòssil irrefutable. Des de temps tan remots s’han mantingut els cianobacteris. Molts milions d’anys després que la fotosíntesi fos inventada pels cianobacteris, les plantes se’n van apropiar i la van perfeccionar. A l’observar un Nostoc retrocedim als inicis de la llarguíssima història evolutiva de la Terra. Sense els cianobacteris, sense el seu providencial mecanisme bioquímic de fotosíntesi que transforma l’energia de la llum del sol en matèria orgànica, la història de la vida a la Terra, la història de totes les històries, no s’hagués produït mai.
[fotos Jordi Badia (1ª, 2ª i 3ª) i Florenci Vallès (4ª)]