El mill de sol (o del sol) daurat (Lithospermum apulum [= Neatostema apulum]) és una planta anual de primavera que, pel seu port i per les formes, recorda al mill de sol petit (Lithospermum arvense), però que se’n separa per la seva corol·la groga, no pas blanca, i per l’abundància de pèls híspids a les fulles.
El mill de sol daurat s’enlaira al voltant dels 20 cm. Té les tiges atapeïdes de fulles petites, en disposició alterna, sèssils i amb el limbe estretament lanceolat, d’uns 20 mm de longitud i amb pèls eriçats clars, més llargs els del marge que els de l’anvers. No s’aprecien nervis secundaris al limbe de la fulla, només el nervi central enfonsat per on la fulla es pot plegar lleugerament en V. A l’abril, al capdamunt de les tiges es formen inflorescències cimoses de flors petites amb peduncle curtíssim, però que es fan veure per la bonica simetria radiada de llurs corol·les grogues en forma de tub sobtadament obert en 5 lòbuls arrodonits o pètals. Els calzes són verds i pilosos, com les fulles.
El mill de sol daurat viu als prats d’herbes anuals sobre sòls prims en indrets assolellats, als mateixos llocs que el mill de sol (L.arvense), però ni de bon tros és tan comú a les comarques de Bages i Moianès com aquest darrer. El mill de sol daurat té una distribució extensa per la península ibèrica. Pius Font i Quer no l’esmentà a la seva Flora del Bages publicada l’any 1914. Arnau Mercadé, però, publica al 2016 citacions del mill de sol daurat d’algunes localitats de l’est del Bages i del Moianès, on tanmateix és una planta rara. Les poblacions més grans de mill de sol daurat a Catalunya són als secans del nord de Lleida, a l’àrea fronterera entre les comarques del Segrià i la Noguera.
[foto Jordi Badia]