El mill gruà (Lithospermum purpurocaeruleum) és una planta dels boscos humits que al Bages viu sobretot en omedes i alberedes, però que trobarem també en recers favorables d’altres boscos caducifolis com la roureda o l’auroneda.
El mill gruà fa tiges reptants gruixudes d’on s’alcen fins a mig metre les tiges fèrtils herbàcies. Tiges i fulles estan esquitxades de pèls híspids. Les fulles són lanceolades, sèssils o curtament peciolades les de la base, i en disposició alterna. Les flors formen una inflorescència en cima o cua d’escorpí al capdamunt de les tiges. La corol·la és simpètala, és a dir soldada, constituïda per 5 pètals. Acabada d’obrir, la corol·la és de color púrpura, però amb el temps canvia progressivament al blau. La morfologia de la flor del mill gruà és similar a la del seu congènere, la sanguinària (L. fruticosum), però de mida més gran. A la imatge 4ª, el fruit oval, blanc, dur i lluent, com una pedreta.
[fotos Jordi Badia]