La sanguinària (Lithospermum fruticosum) és un arbust de fins a un metre d’alçada que es considera característic de les brolles de romaní més septentrionals. La sanguinària al Bages es troba amb preferència sobre el substrat d’origen continental i color rogenc.
Les fulles són linears, sèssils i revolutes, similars a les d’un romaní però molt més curtes i cobertes de pèls aspres. Destaca en temps de florida primaveral per les seves flors de corol·la simpètala, oberta en cinc lòbuls, que canvien la seva tonalitat des d’un color purpuri inicial fins a un blau viu final.
Les infusions de fulles i flors de la sanguinària, o sanguinària blava o herba de les set sagnies, s’havien administrat als malalts per fer-los baixar la febre i pel que s’havia anomenat “rebaixar la sang”, tal com en les sagnies practicades amb sangoneres. Molt probablement sota la influència de la fantasiosa teoria del signe, la medicina tradicional va lligar la màgia del canvi espontani del color de sang de les flors d’aquesta mata amb propietats sobre la sang humana.
[fotos Jordi Badia (1ª, 2ª i 4ª) i Florenci Vallès (3ª i 5ª)]
- Vegeu l’article Teoria del signe, de Jordi Badia.
- Flora del Bages – Herbari de Pius Font i Quer.