La molínia (Molinia caerulea ssp.arundinacea [= M.coerulea ssp.arundinacea]) és una gramínia perenne i esponerosa dels prats montans humits. L’adjectiu específic caerulea fa referència al to violaci de la panícula que ve de les glumes, de la vora dels lemmes, dels estigmes i de les anteres dels estams. L’adjectiu subespecífic arundinacea indica semblança de la molínia amb la canya (Arundo donax); però cal aclarir que arundinacea és exagerat, les tiges de la molínia no tenen, ni de bon tros, el gruix ni la consistència de les canyes.
La molínia fa a la base una gran massa de fulles de fins a 50 cm de longitud per 1 cm d’amplada. D’aquesta base s’enlairen nombroses tiges d’1,0-1,5 metres de longitud i 2,0-2,5 mm de diàmetre, sovint inclinades i sempre quasi afil·les. Les fulles caulinars són menors i la seva lígula està reduïda a una línia de pèls.
Les panícules poden arribar als 40 cm de longitud. Inicialment, a la floració, la panícula està contreta, però a mesura que fructifica s’obre i s’estén. La panícula té a cada verticil 3 o 4 pedicels de longituds desiguals i que al seu torn es poden ramificar. Les espiguetes solen mesurar uns 5 mm i portar 3 flors. Les glumes són desiguals, de 2 mm la inferior i de 4 mm la superior, ambdues més curtes que el lemma de 6 mm de la primera flor. Glumes i lemmes acaben en punta aguda, però no aristada. La panícula en el seu conjunt és poc densa, sobretot a la meitat inferior on no cal apartar espiguetes per observar el raquis d’1mm, el doble de gruixut i més recte que els pedicels laterals més sinuosos. Floreix a començaments de tardor.
La molínia és una planta espontània i àmpliament distribuïda per Europa, que també es comercialitza per l’ús en jardineria. A les comarques del Bages i el Moianès, la molínia es troba principalment a les valls, sense allunyar-se gaire dels cursos d’aigua. L’hem observat a les vores del riu Cardener i de les rieres de Calders i de Mura.
[foto Jordi Badia]