La morella vera (Solanum nigrum) és una herba anual de la família solanàcies, parenta de la tomaquera (Solanum lycopersicum), que en canvi no té res a veure amb la morella roquera (Parietaria officinalis) més enllà del nom. La morella té fulles esparses, peciolades i de limbe vagament romboïdal, d’uns 4-7 cm, amb el marge sinuós i a vegades decurrent al pecíol. Tota la planta té pilositat híspida. Les flors no neixen a l’axil·la de les fulles sinó als entrenusos. D’un peduncle comú sorgeixen de 3 a 10 pedicels de menys d’1 cm formant una inflorescència cimosa, cadascun amb una flor o fruit. Les flors són de simetria radiada pentàmera; consten de 5 sèpals petits, 5 pètals blancs units en un tub molt curt i aviat oberts en estrella, 5 estams d’anteres grans agrupades en una piràmide i un estil fi que sobresurt del centre del grup d’anteres. Els fruits són baies esfèriques de la mida d’un pèsol, verdes primer i negres, ataronjades o grogues a la maturitat, depenent de subespècies i varietats. La morella vera allarga la floració fins a la tardor.
La morella creix a les vores de camins i als horts, en terres fèrtils.
Com totes les solanàcies, la morella conté alcaloides, tot i que de toxicitat menor que la d’altres espècies de la família. Al mateix gènere que la morella pertany la dolçamara (Solanum dulcamara), més gran i amb pètals morats.
[fotos Jordi Badia]