La morera de paper (Broussonetia papyrifera) és un arbre de la família moràcies, parent per tant de les moreres i de la figuera, originari de l’est d’Àsia. Pel seu creixement ràpid s’utilitza com a ornamental, per l’aprofitament de la seva fusta tova i blanca i per estabilitzar i enjardinar talussos. A més, a l’est asiàtic d’on és originària la morera de paper, es feia artesanalment una mena de tela gruixuda sense teixir, rígida en comparació a les robes actuals, a base de colpejar tires creuades d’escorça de morera de paper. Aquesta mena de tela gruixuda o paper es pintava i servia com a cortina o com a mantell de taula, i ocasionalment també per vestir. Aquest és el paper al qual fa referència el nom de morera de paper.
La morera de paper, com la figuera, té conductes pels quals circula un làtex enganxós. Les branques primes, els pecíols i el revers de les fulles joves estan coberts d’un toment suau que pot ser al·lergen per algunes persones. Les fulles són caduques. Tenen un pecíol de 2-3 cm i un limbe de 5-15 cm de longitud amb la base arrodonida o cordada, la punta aguda, el marge dentat i el contorn extremadament variable, fins i tot entre les fulles d’una mateixa branca, des de fulles ovades enteres llevat del marge dentat fins a fulles amb entrants molt profunds que recorden per la forma les de la figuera. En general, les fulles dels exemplars de mida arbòria són senceres mentre que les dels plançons solen ser més lobulades, però poden existir totes les formes, fins i tot fulles lobulades només per un costat. El limbe d’aquestes fulles és discolor, verd a l’anvers i d’un verd més clar o grisenc al revers. A la tardor, les fulles de la morera de paper prenen color groc abans de caure.
La morera de paper és un arbre dioic. Floreix a la primavera, a la vegada que surten les fulles. Els peus masculins tenen aments que pengen. Els peus femenins fan unes inflorescències esfèriques on sobresurten com pèls eriçats els llargs estils purpuris de cadascuna de les flors. Aquestes inflorescències esdevindran mores vermelles, d’uns 2 cm de diàmetre, a l’acabar l’estiu. Les mores de la morera de paper són comestibles, sobretot pels ocells, però poc apreciades pels humans perquè es malmeten de seguida.
A més de la reproducció sexual, la morera de paper s’expandeix pels brots nous que surten de les seves arrels superficials. Aquesta reproducció asexual permet seleccionar els brots d’exemplars masculins per futures plantacions, sense el risc de dispersió de llavors.
A partir del seu ús ornamental, la morera de paper s’ha escapat i viu naturalitzada a moltes àrees del món, sovint acaparant una parcel·la en règim de monopoli mercès als seus rebrots, tal com fa també l’ailant. Prefereix els sòls frescos i humits de les planes al·luvials. És considerada una planta invasora. Paradoxalment, les capacitats de creixement ràpid i de reproducció per rebrot d’arrel que fan a la morera de paper un arbre interessant per diferents usos són les mateixes que li donen el caràcter invasiu. No se li coneixen malalties ni insectes que l’ataquin, almenys fora de la seva àrea de distribució original a Àsia.
El rodal més conegut de moreres de paper naturalitzades al Bages es troba al bosc de ribera del marge esquerre del Cardener a l’alçada del barri de Sant Pau, a Manresa. Es tracta d’exemplars tots masculins que s’han anat estenent per rebrots radicals, molt probablement a partir d’uns pocs exemplars plantats al costat de la carretera.
[fotos Jordi Badia]