Panorpa meridionalis és l’espècie de mosca escorpí -nom popular català amb el qual es designen totes les espècies del gènere Panorpa de l’ordre mecòpters d’insectes- més comuna al Bages i amb distribució més extensa entre les 3 espècies conegudes a Catalunya: P.meridionalis, P.vulgaris i P.communis. Les mosques escorpí es caracteritzen pel rostre allargat en una trompa, els dos parells d’ales similars, incolores, amb nervis aparents i tacades de negre i per l’extrem abdominal que en els mascles acaba en una pinça -d’on prové el nom de mosca escorpí- que li serveix per subjectar la femella durant la còpula i en les femelles en un parell de cercs curts i discrets amb funció tàctil. Les potes i les antenes són llargues i fines. El cos combina els colors groc i negre amb el to coure o caoba del cap, dels darrers segments abdominals i de les potes.
Les 4 imatges de la galeria mostren exemplars femella de Panorpa meridionalis que es reconeixen per l’extrem abdominal amb dos cercs curts i l’absència de pinça.
Els mecòpters són insectes holometàbols que, com els lepidòpters, ponen ous dels quals neixen erugues que faran les seves mudes durant el creixement, entren a la fase de pupa per realitzar una metamorfosi completa, i de la pupa emergeixen com adults.
La disposició de les taques negres de les ales permet discriminar entre les espècies. P.meridionalis s’identifica per la taca anterior o basal grossa i per la unió de les taques de la meitat posterior de les ales en una taca única en forma d’estrep que va de banda a banda. En canvi, P.vulgaris té aquestes taques de la meitat posterior de l’ala parcialment separades i P.communis té la taca basal molt menor.
Panorpa meridionalis es troba sobre la vegetació d’indrets frescos. S’alimenta per succió dels líquids i parts toves d’animals morts. Fa una generació per any.
[fotos Pere Moraleja (1ª), Jordi Badia (2ª i 3ª) i Manel Soria (4ª)]