Panorpa vulgaris és una espècie de mosca escorpí -nom popular català amb el qual es designen totes les espècies del gènere Panorpa de l’ordre mecòpters d’insectes- d’entre les 3 espècies conegudes a Catalunya: P.vulgaris, P.meridionalis i P.communis. Les mosques escorpí es caracteritzen pel rostre allargat en una trompa, els dos parells d’ales similars, incolores, amb nervis aparents i tacades de negre i per l’extrem abdominal que en els mascles acaba en una pinça -d’on prové el nom de mosca escorpí- que li serveix per subjectar la femella durant la còpula i en les femelles en un parell de cercs curts i discrets amb funció tàctil. Les potes i les antenes són llargues i fines. El cos combina els colors groc i negre amb el to coure o caoba del cap, dels darrers segments abdominals i de les potes.
Els mecòpters són insectes holometàbols que, com els lepidòpters, ponen ous dels quals neixen erugues que faran les seves mudes durant el creixement, entren a la fase de pupa per realitzar una metamorfosi completa, i de la pupa emergeixen com adults.
La disposició de les taques negres de les ales permet discriminar entre les espècies. P.vulgaris s’identifica per la taca anterior o basal relativament gran i per les taques de la meitat posterior de les ales només parcialment unides. En canvi, aquestes taques de la meitat posterior de l’ala s’uneixen en una taca única en forma d’estrep a P.meridionalis, l’espècie més comuna al Bages i més àmpliament distribuïda a Catalunya. P.communis, l’espècie més freqüent al centre i nord d’Europa, té la taca basal molt menor.
La mosca escorpí s’alimenta per succió dels líquids i parts toves d’animals morts.
Les imatges mostren un exemplar mascle de Panorpa vulgaris que es reconeix per la seva pinça a l’extrem abdominal.
[fotos Xavier Adot]