Tant la musaranya comuna (Crocidura russula), que veiem a les fotos, com el ratolí mediterrani (Mus spretus) són habitants comuns dels marges de pedra dels conreus i les vorades de bosc. Sovint la gent confon les musaranyes -la família dels sorícids de l’ordre dels insectívors- amb els ratolins -petits representants de la família dels múrids de l’ordre dels rosegadors-. La dentició insectívora, la cua amb pèls llargs dispersos, el morro molt prim i els ulls i les orelles petits són característiques diferencials de les musaranyes.
A la foto 2ª observem el detall de les llargues i blanques dents incisives inferiors i de les vibrisses del musell d’una musaranya comuna caçada per un gat.
El ratolí mediterrani, juntament amb el seu parent el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), són probablement els mamífers que més abunden al Bages i serveixen d’aliment a molts carnívors, entre els quals destaquen els ocells rapinyaires.
[fotos Florenci Vallès]