La neòtia o niu d’ocell (Neottia nidus-avis) és una orquídia íntegrament de color bru esblanqueït, sense clorofil·la, que viu de manera sapròfita als sòls molt rics en humus a l’interior del bosc. El seu aspecte s’assembla als dels frares (gèn.Orobanche), però es reconeix com a orquídia si s’examina la morfologia de la flor.
Tant el nom de gènere Neottia, del grec, com el d’espècie nidus-avis, del llatí, signifiquen niu d’ocell. Arreu d’Europa és coneix l’espècie més amb aquest nom científic encertat i sonor, que no amb els neologismes traduïts a cadascuna de les llengües. Les arrels surten molt denses d’un rizoma gruixut i s’entortolliguen en un cabdell dens a la base la tija que recorda a un niu d’ocell, d’on li ve el nom.
La tija simple s’enlaira un o dos pams i acaba en un raïm cilíndric de nombroses flors del mateix to brunenc. D’elles destaquen els pètals superiors tancats en forma de cúpula i el label extens i escotat. Les fulles queden reduïdes a esquames aplicades a la tija, ja que no tenen funció fotosintètica. La neòtia viu sobretot als boscos subalpins i a les fagedes, on el sòl conté molta matèria orgànica. Sovint uns quants exemplars creixen de costat. És més abundosa a la meitat oriental de Catalunya; es troba, per exemple, a la serra de Catllaràs (Berguedà). A la comarca de Bages és molt més rara, però es troba també als alzinars muntanyencs ombrívols de Montserrat i del Montcau. Pel seu color discret i homogeni, la neòtia fàcilment passa desapercebuda entre la fullaraca.
[foto Marta Queralt López Salvans]