Ocypus olens (= Staphylinus olens) és segurament l’escarabat més freqüent, i sens dubte el més conegut, de la família Staphylinidae. Té un cos llarg de fins a 2,5 cm i estret, de color negre mat uniforme excepte a les antenes i a les potes on mostra un cert matís caoba. El cap és gros, rodó, potent i armat d’un parell de mandíbules com pinces, el tòrax cobert pel pronot sembla un segon cap i l’abdomen allargat es mostra quasi totalment perquè els èlitres, com és característic de la família Staphylinidae, són molt curts. Aquest abdomen exposat no és tou i vulnerable, sinó protegit per un tegument reforçat.
Ocypus olens és un escarabat depredador que de nit ataca d’altres insectes i cucs més grans que ell mateix. A la més mínima ocasió adopta una postura amenaçadora amb la punta de l’abdomen enlairada i les mandíbules obertes, com si fos un escorpí o un cuallevat. Les mandíbules poden clavar mossegades considerables. I la punta de l’abdomen tampoc és inofensiva del tot; no té cap agulló però sí unes glàndules que excreten una substància repel·lent d’olor química. Amb aquesta postura extravagant és capaç de córrer com foll; llavors es fa difícil reconèixer a un escarabat en aquesta cuca embogida. Viu en tota mena d’ambients on trobi fullaraca o pedres per refugiar-se, tant als espais naturals com als humanitzats.
[foto Jordi Badia]