L’opopònac (Opopanax chironium) és una megafòrbia de la família umbel·líferes, una herba robusta que creix a algunes clarianes i vores ombrívoles de camins forestals en territori submediterrani. Amb propietat, el nom d’opopònac designa l’oleoresina de propietats aromàtiques i medicinals que s’extreu de les arrels d’Opopanax chironium, però, a falta d’un altre nom popular, podem utilitzar el nom sonor i ben establert d’opopònac també per referir-nos a la planta.
Del coll gruixut de l’arrel de l’opopònac neix una roseta de fulles basals de mig metre o més cadascuna, 2 vegades pinnatisectes acabant en segments de forma vagament oval, variables, de 4-10 cm, amb el marge dentat i els nervis blancs, amples i visibles a l’anvers. A l’estiu l’opopònac enlaira tiges gruixudes d’1 metre o més d’alçada, amb fulles caulinars progressivament menors. Tant la tija com els raquis de les fulles de la part baixa de la planta estan coberts d’escames retrorses que disminueixen a mesura que la tija guanya alçada fins a desaparèixer del tot. Les tiges culminen en una gran umbel·la central més algunes laterals menors. Segons la mida, les umbel·les tenen entre 5 i 25 radis. Per sota de les umbel·les hi ha un involucre de bràctees herbàcies, normalment en nombre de 5, de mida proporcionada a la de la umbel·la que realcen. Les flors no tenen calze, només una corol·la de pètals petits grocs, sovint involuts. El fruit és el·líptic, d’uns 6-8 mm, amb costes longitudinals que es marquen a mesura que maduren.
Si es fa una incisió al coll de l’arrel, exsuda una goma inicialment blanca que al solidificar vira cap al groc. Aquesta goma o resina, coneguda en farmàcia com a opopònac, s’utilitza com a expectant i com a antiespasmòdic.
L’opopònac és una planta rara a la Catalunya Central. Pius Font i Quer no la cita a la seva flora “Ensayo Fitotopográfico de Bages” del 1914, ni tampoc Josep Nuet i Badia a la seva “Nova flora i atles corològic de Montserrat” del 2024. Arnau Mercadé (2003, 2016) cita l’opopònac de diversos punts del Moianès als seus treballs florístics, i Elena Colell va observar-lo també al Moianès el 2011 (com.pers.). Efrem Batriu i Arnau Mercadé citen l’opopònac a Santa Cecília de Grevalosa (Castellfollit del Boix), al Bages (Butlletí de la ICHN núm.79, pàg.99., 2015). Per ara (2025), la població d’opopònac de Grevalosa s’ha mantingut sense entrebancs, localitat on s’han obtingut les imatges de la galeria.
[fotos Jordi Badia]