L’orella de llebre (Bupleurum rigidum) és una herba perenne, de 30 a 80 cm d’alçada, erecta, sense pèls i d’arrel profunda, que pertany a la família de les umbel·líferes o apiàcies. Es reconeix fàcilment per les seves fulles simples i coriàcies, de nerviació molt prominent, amb uns nervis marginals molt engruixits, i d’un color verd grisenc que tira a blau. A la part inferior de la planta les fulles normalment fan de 7 a 20 cm de llarg i tenen una forma que recorda molt l’orella d’una llebre (limbe obovato-oblong), però, a mesura que es va ascendint per la tija florífera, es van fent cada cop més petites i estretes, fins que esdevenen linears, com les bràctees i les bractèoles de les inflorescències. Tota la part aèria de la planta s’asseca a la tardor, però les fulles es descomponen lentament, per la qual cosa es poden mantenir seques, però senceres, durant mesos (foto 3ª). La tija florífera és flexuosa i normalment única, està molt ramificada i porta nombroses umbel·les compostes (umbel·les d’umbèl·lules) de petites flors grogues. Floreix de juliol a setembre. Els fruits, que fan 3-5 mm de llarg, són secs i allargats i, a la superfície, tenen 5 filets prims que ressalten (costes o costelles) per cadascun dels dos mericarps. Els mericarps són les parts en què se separa el fruit quan és madur. Els fruits de les umbel·líferes estan formats sempre per dos mericarps.
L’orella de llebre és comuna al Bages, viu a les joncedes i als fenassars, i a les clarianes del bosc. La seva àrea distribució comprèn diferents zones de clima mediterrani no excessivament sec i de clima submediterrani de la Mediterrània occidental (del nord-oest d’Itàlia cap a l’oest).
[fotos Florenci Vallès (1ª i 2ª) i Jordi Badia (3ª)]