Ortiga major

Urtica dioica

L’ortiga major, ortiga gran o ortiga grossa (Urtica dioica) és una herba perenne, de 0,5 a 1,5 m d’alt, que cada any renova tota la seva part aèria. Té les tiges erectes, de secció quadrada, buides per dins i vermelloses. Les fulles fan 4-15 cm de llarg, són ovato-lanceolades i agudes, tenen el marge serrat, estan disposades de forma oposada al llarg de tota la tija i presenten dues petites estípules a la base del llarg pecíol. Tant les fulles com les tiges estan recobertes de pèls plens d’un líquid urticant que produeix una coïssor intensa i persistent quan és injectat a la pell. Quan els pèls són tocats, es claven a la pell i se’ls trenca la punta, cosa que produeix l’alliberament del líquid urticant, com si d’una injecció es tractés. Tal com indica el seu nom específic, l’ortiga major és una espècie dioica, amb individus masculins, com el que mostra la imatge, i individus femenins. Tant les flors femenines com les masculines són molt petites i senzilles, com correspon a una planta que es pol·linitza mitjançant el vent, i estan agrupades formant panícules penjants que neixen de quatre en quatre dels punts on conflueixen els parells de fulles oposades. Les flors masculines tenen quatre estams d’anteres de color groc pàl·lid i les femenines un sol pistil amb un estigma plomós que recorda una borla. El fruit és un petit aqueni amb una sola llavor rica en olis.

A l’ortiga major, que s’ha menjat com a verdura des de l’antiguitat, se li han atribuït diverses propietats medicinals: remei contra les hemorràgies i diverses malalties de la pell, diurètica, antireumàtica…

L’ortiga major és una herba nitròfila, que sovint va associada a la presència d’orina i excrements. Al Bages es troba normalment -a vegades en grans quantitats- sobre els sòls fèrtils de l’àmbit del bosc de ribera, mentre que, a altres zones més humides, és freqüent també fora d’aquest ambient. És originària d’Europa i zones properes, però actualment es troba a la major part de països de clima temperat.

[fotos Jordi Badia (1ª i 3ª) i Florenci Vallès (2ª)]