L’ós de les cavernes (Ursus spelaeus) va viure a Europa des del Plistocè Mitjà fins fa uns 10.000 anys, quan s’extingí.
El mític ós de les cavernes era més gros que no pas l’ós bru (Ursus arctos) actual dels Pirineus, amb les potes del davant sensiblement més llargues que les del darrera i un esquelet molt robust. S’estima que els mascles adults deurien pasar uns 450 kg. L’alimentació era vegetariana i el seu hàbitat predilecte els boscos temperats. Hibernava en coves, tal com fa l’ós bru. A les coves del Toll i de les Toixoneres (Moià) se n’han trobat nombroses restes òssies, algunes molt completes, que denoten una ocupació continuada per part de l’ós de les cavernes, cal entendre que alternant amb la d’altres grans animals com el lleó de les cavernes (Panthera spelaea) o la hiena de les cavernes (Hyaenea spelaea) i, a partir del Paleolític Mitjà, amb la dels humans.
La foto mostra un dels cranis d’ós de les cavernes excavat a la cova del Toll i exposat al Museu Arqueològic i Paleontològic de Moià.
[foto Jordi Badia]
- Vegeu l’article La paradoxa espanyola, de Jordi Badia.