El paó de dia (Inachis io) és un nimfàlid inconfusible perquè presenta un gran ocel a cada ala. Aquestes taques amb aspecte d’ull es creu que tenen com a funció espantar els possibles depredadors. Mascles i femelles són força semblants, i tenen una envergadura d’entre 55 i 60 mm.
Els adults es troben a les clarianes del bosc, prats, camps abandonats…, i les larves allà on hi hagi ortigues grans (Urtica dioica) o parietàries (Parietaria officinalis), que són les plantes de les quals s’alimenten. Aquestes larves tenen un comportament gregari fins gairebé el final del seu desenvolupament.
L’àrea de distribució del paó de dia comprèn la major part de les zones temperades d’Europa i Àsia, i ha estat trobat entre els 0 i els 2500 metres d’altitud. Al Bages és una espècie comuna, però no gaire abundant. Vola de juny a agost i entra en diapausa entre final de juliol i començament d’octubre, segons les condicions meteorològiques. Els individus que entren en diapausa hivernen en llocs foscos (forats d’arbres, esquerdes…) i apareixen entre març i maig.
[foto Florenci Vallès]