La paradella crespa (Rumex crispus) és una herba perenne de la família poligonàcies, robusta per les seves fulles grans d’un verd intens i per la inflorescència columnar densa. Assoleix un metre d’alçada.
Té fulles simples, més grans a la base on fàcilment fan 20 cm de longitud que a la tija, amb el pecíol normalment més curt que el limbe lanceolat, de costats paral·lels, base truncada i punta aguda, amb un nervi central ben marcat i nombrosos nervis secundaris paral·lels que abans d’arribar al marge es ramifiquen i s’uneixen en xarxa. Els marges de les fulles són irregularment ondulats de manera que les fulles no queden ben planes, fet al qual al·ludeix l’adjectiu crispus.
La tija és estriada, poc ramificada i amb fulles decreixents de baix a dalt, tant de mida com en abundància.
A la part apical de la tija es forma una panícula de nombroses flors disposades en verticils separats per trams curts. Les flors són petites, verdes i poc conspícues, tot i que la inflorescència en conjunt sí que destaca. Les flors tenen un embolcall doble format per tres peces externes petites i tres peces internes -que pel seu color verd i la consistència membranosa denominem tèpals- soldades a l’ovari. Al fructificar, l’ovari es transforma en un aqueni amb els tèpals interns crescuts en unes ales o excrescències denominades valves, la mida i els detalls morfològics de les quals faciliten la discriminació entre les espècies de Rumex. Les valves de la paradella crespa mesuren uns 4 mm i la seva forma és triangular amb els vèrtex roms i els marges enters. A mesura que s’assequen, els fruits de la paradella crespa passen d’un verd esgrogueït inicial a un marró fosc vermellós final a la tardor.
La paradella crespa viu en prats humits, principalment en llocs remoguts i sobre sòls nitrogenats o poc drenats, als fons de vall i als camps de conreu. La paradella crespa és una espècie amb una distribució molt extensa per Europa, sense que la comarca de Bages en sigui l’excepció.
[fotos Jordi Badia]