La paradella mollerosa (Rumex pulcher) és una herba perenne de la família poligonàcies, discreta per les seves flors que pol·linitza el vent, però al madurar la inflorescència vira a tons rogencs que acaben en marró a l’assecar-se a final de temporada. Tanmateix, té alguns trets característics si s’observa al detall.
La paradella mollerosa assoleix poc més de mig metre d’alçada. Les fulles es disposen en una roseta basal i alternes a les tiges, decreixents de baix a dalt. Les fulles de la base tenen un pecíol llarg i un limbe lanceolat estret de fins a 10-12 cm de longitud (foto 2ª), les caulinars són menors i amb el pecíol curt, i finalment les de la inflorescència són molt petites. El limbe té la base en forma de cor, els costats ondulats, la punta aguda i un estrenyiment prop de la base que les converteix en fulles panduriformes o en forma de violí, més evident a les fulles basals més grans. El limbe està solcat per una xarxa densa de nervis secundaris corbats que conflueixen sense arribar a la vora.
A la part alta, les tiges esdevenen una inflorescència en panícula molt ramificada en branques llargues divaricades -és a dir obertes en una angle proper als 90º- que porten verticils espaiats de flors. Cada verticil té la corresponent fulla o bràctea. Les flors són anemòfiles, per tant poc vistoses. Tenen un pedicel curt i corbat que les deixa penjant. Vistes de fora, les flors tenen 3 tèpals externs molt petits i 3 tèpals interns de forma triangular, d’uns 4-6 mm, amb els marges dentats i confluents a dalt formant una piràmide. De cada flor surt una sola llavor de color bru fosc que reprodueix la forma tricúspide, embolcallada dins dels 3 tèpals interns fermament adherits i que han crescut pels costats en forma d’ala. A l’inici els fruits són verds (foto 4ª), després prenen color vermellós (foto 5ª). El conjunt de la llavor amb els tèpals alats i dentats adherits constitueix la unitat de dispersió.
La paradella mollerosa viu als camps, rostolls, vores de camins i terrenys alterats. És una planta comuna i ben distribuïda, però sense usos tradicionals.
[fotos Jordi Badia]