La paroníquia de roca o herba de plata (Paronychia kapela ssp. serpyllifolia) és una mata cespitosa que arrela a les fissures de la roca o entre les pedres i s’hi estén com una alfombra. Pertany a la família cariofil·làcies. Té fulles minúscules, amplament ovades, ciliades, en disposició oposada i amb estípules membranoses a l’axil·la. Les flors no tenen pètals però s’envolten de bràctees blanques o argentades, igualment membranoses i molt aparents, que reflexen la llum i de passada l’escalfor.
La paroníquia de roca és una espècie característica de les roques calcàries, freqüent a l’àrea pirinenca i que al Bages viu a les muntanyes del sud de la comarca, en particular a les parts altes de Montserrat.
Indistintament, les diverses espècies de paroníquies s’havien utilitzat com diurètiques i, sobretot, per purificar la sang, sense que ningú sabés massa bé el què això significava.