Els pebrots de ruc (Reseda phyteuma) són una herba anual d’aproximadament un pam d’alçada que es reconeix a primer cop d’ull tant pels pètals blancs laciniats en temps florida, com pels fruits inflats i penjants -els pebrots de ruc- en temps de maturitat.
Els pebrots de ruc tenen una tija amb fulles disposades esparses, sense pecíol, de limbe atenuat cap a la base, enter o amb dos lòbuls laterals grans. Ben aviat les tiges deixen de ser fulloses per convertir-se en un raïm simple de flors. La inflorescència recorda a la de les plantes de la família crucíferes, però la morfologia de les flores de les resedàcies, com són els pebrots de ruc, és ben diferent. Les flors dels pebrots de ruc consten de 6 sèpals estrets girats enfora, 6 pètals blancs, esfilagarsats en lacínies i alternats amb els sèpals, nombrosos estams amb anteres grans que viren del groc inicial al taronja i un pistil constituït per diversos carpels soldats. Aquestes flors es disposen penjants, més encara els fruits. El fruit és una càpsula inflada verda, amb costes ben marcades i oberta per sota.
Els pebrots de ruc viuen sobretot en vinyes i camps d’ametllers, als conreus més de secà, i als prats d’anuals.
[fotos Jordi Badia]