La peluda o porcellera peluda (Hypochoeris [= Hypochaeris] radicata) és una herba perenne de la família compostes, característica dels prats humits i de les vores a mitja ombra dels camins forestals.
La peluda té fulles només en roseta basal. Aquestes fulles són de forma runcinada d’entre 5 i 20 cm de longitud i amb els entrants poc profunds, gruixudes i, sobretot, híspides per pèls gruixuts, translúcids, i la majoria corbats. Aquests pèls híspids són més abundosos al marge, sobre el nervi central que sobresurt pel revers, i a l’anvers on a l’emergir formen una pústula a la superfície de la fulla. Del centre de la roseta sorgeixen tiges llargues, de més de mig metre, molt poc ramificades, verdes, poc estriades i amb pèls híspids concentrats a la part de baix. Les tiges porten de tant en tant alguna fulla vestigial minúscula, semblant a les bràctees dels capítols. Aquestes tiges acaben en un capítol solitari d’uns 3 cm, protegit per bràctees triangulars més llargues que amples, disposades de manera poc regular, de mida creixent de baix a dalt, amb els costats blanquinosos, la punta vermellosa i eriçades també de pèls híspids sobretot pels marges. Les flors són grogues, totes ligulades. Les lígules acaben en un dentat i pel revers s’acoloreixen del mateix matís vermellós que l’àpex de les bràctees. El fruit és un aqueni llarg i estret, amb costes longitudinals ressaltades, que continua en un bec encara més llarg i un plomall o vil·là al capdamunt.
L’herba peluda viu als prats frescals amb bona terra, sovint prop de sèquies i canals de reg, sense mostrar exigències ecològiques estrictes. L’herba peluda és una planta extensament distribuïda, però no especialment abundosa.
Les fulles de l’herba peluda són comestibles, com les de la xicoira (Cichorium intybus) i les de l’escarola (Cichorium endivia), tot i que amb un punt de gust amarg.
[fotos Jordi Badia]