La pimpinella o pimpinella menor (Sanguisorba minor [= Poterium sanguisorba]) és una herba de la família rosàcies que aguanta uns pocs anys de vida i que, al temps de la floració a la primavera i estiu, s’enlaira fins a mig metre.
La pimpinella s’identifica fàcilment per les seves fulles compostes imparipinnades, amb 4-12 parells de folíols laterals més el terminal. Els folíols tenen un peciòlul curt i un limbe de contorn ovat, de fins a 2 cm de longitud, de mida creixent des de la base a l’àpex de la fulla i amb dents al marge. Sovint els folíols es pleguen en forma de lletra V pel nervi central. La majoria de les fulles són basals.
A l’extrem de les tiges i de les ramificacions que neixen a l’axil·la de les fulles es formen inflorescències en glomèrul, com pinyetes que no s’assemblen pas a la floració dels rosers o dels fruiters. Les flors, que cal observar amb deteniment, no tenen corol·la. Cadascuna de les flors del glomèrul consta d’un calze verd obert en 4 sèpals, com una copa, i, depenent de la seva posició, és masculina, hermafrodita o femenina. Les flors de la part baixa del glomèrul tenen nombrosos estams de filament llarg i fi que pengen avall i anteres esfèriques de color groc o marró, en canvi falten els estils; són per tant flors masculines. En una gradació, les flors del centre del glomèrul redueixen el nombre d’estams i apareixen dos estils plomosos de color purpuri; són hermafrodites. Finalment, les flors de la part alta tenen els dos estils però hi falten els estams; són únicament femenines. Les fotos 3ª i 4ª mostren els glomèruls de flors en els quals s’aprecia la diferència entre les flors masculines a la part inferior i les flors femenines a la part superior; la foto 4ª inclou una típula (Tipula luna) posada entre dos glomèruls de flors de pimpinella.
El fruit és sec, en càpsula. L’ornamentació de la superfície de la càpsula distingeix entre S.minor ssp. muricata, la subespècie comuna als prats de les comarques de Bages i Moianès, i S.minor ssp. minor, més rara en aquestes comarques i que viu en prats més humits.
La pimpinella té virtuts medicinals. Les infusions de pimpinella s’han utilitzat per aturar la diarrea i trastorns intestinals, per combatre el mal de coll i com a cicatritzant per rentar ferides.
El nom comú de pimpinella s’aplica com a mínim a 3 espècies d’herbes, Sanguisorba minor, Sanguisorba officinalis i Pimpinella saxífraga, que tenen en comú la forma de les fulles imparipinnades amb folíols ovats i dentats. La botànica ha convingut en anomenar pimpinella menor a Sanguisorba minor, pimpinella major a Sanguisorba officinalis i pimpinella blanca o matafaluga de prat a la umbel·lífera Pimpinella saxifraga.
[fotos Jordi Badia (1ª, 2ª i 3ª) i Pere Moraleja (4ª)]
- Vegeu la papallona coneguda amb el neologisme de murri de la pimpinella (Spialia sertorius), les erugues de la qual s’alimenten de pimpinella.