La pimpinella o pimpinella menor (Sanguisorba minor [= Poterium sanguisorba]) és una herba de la família rosàcies que aguanta uns pocs anys de vida i que, al temps de la floració a la primavera i estiu, s’enlaira fins a mig metre.
La pimpinella s’identifica fàcilment per les seves fulles compostes imparipinnades, amb 4-12 parells de folíols laterals més el terminal. Els folíols tenen un peciòlul curt i un limbe de contorn ovat, de fins a 2 cm de longitud, de mida creixent des de la base a l’àpex de la fulla i amb dents al marge. Sovint els folíols es pleguen en forma de lletra V pel nervi central. La majoria de les fulles són basals.
A l’extrem de les tiges i de les ramificacions que neixen a l’axil·la de les fulles es formen inflorescències en glomèrul, com pinyetes que no s’assemblen pas a la floració dels rosers o dels fruiters. Les flors, que cal observar amb deteniment, no tenen corol·la. Cadascuna de les flors del glomèrul consta d’un calze verd obert en 4 sèpals, com una copa, i, depenent de la seva posició, és masculina, hermafrodita o femenina. Les flors de la part baixa del glomèrul tenen nombrosos estams de filament llarg i fi que pengen avall i anteres esfèriques de color groc o marró, en canvi falten els estils; són per tant flors masculines. En una gradació, les flors del centre del glomèrul redueixen el nombre d’estams i apareixen dos estils plomosos de color purpuri; són hermafrodites. Finalment, les flors de la part alta tenen els dos estils però hi falten els estams; són únicament femenines. A la foto 3ª que mostra dos glomèruls de flors de pimpinella i una típula (Tipula luna) posada entre ells, s’aprecia bé la diferència entre les flors masculines a la part inferior del glomèrul i les flors femenines a la part superior.
El fruit és sec, en càpsula. L’ornamentació de la superfície de la càpsula distingeix entre S.minor ssp. muricata, la subespècie comuna als prats de les comarques de Bages i Moianès, i S.minor ssp. minor, més rara en aquestes comarques i que viu en prats més humits.
La pimpinella té virtuts medicinals. Les infusions de pimpinella s’han utilitzat per aturar la diarrea i trastorns intestinals, per combatre el mal de coll i com a cicatritzant per rentar ferides.
El nom comú de pimpinella s’aplica com a mínim a 3 espècies d’herbes, Sanguisorba minor, Sanguisorba officinalis i Pimpinella saxífraga, que tenen en comú la forma de les fulles imparipinnades amb folíols ovats i dentats. La botànica ha convingut en anomenar pimpinella menor a Sanguisorba minor, pimpinella major a Sanguisorba officinalis i pimpinella blanca o matafaluga de prat a la umbel·lífera Pimpinella saxifraga.
[fotos Jordi Badia (1ª y 2ª) i Pere Moraleja (3ª)]
- Vegeu la papallona coneguda amb el neologisme de murri de la pimpinella (Spialia sertorius), les erugues de la qual s’alimenten de pimpinella.