El pixacà (Amanita pantherina) és un bolet esvelt, molt bonic per la seva característica estampa amb el barret bru fosc, lluent i pigallat de taques blanques, que l’identifica sense dubtar com una espècie del gènere Amanita. A més, es tracta d’una de les Amanita més tòxiques.
Surt d’un ou o vel total que, al trencar-se, queda a la base del peu com una volva de marges rugosos, farinacis, més un seguit de retalls ben blancs, més o menys regulars i concèntrics adherits a la superfície del barret. El peu és alt i prim, d’1 a 2 cm de diàmetre, blanc i amb un anell membranós a mitja alçada com a record del vel parcial que cobria les làmines. Aquestes làmines són igualment blanques, denses i elegants.
El pixacà apareix als boscos de planifolis de terra baixa, en particular als alzinars i a les rouredes i entre les estepes. El pixacà pot confondre’s amb dues espècies d’Amanita comestibles, la cua de cavall (A.rubescens) i la cua de cavall grossa (A.spissa), ambdues més robustes i amb les restes del vel al barret rugoses i no tan blanques. La confusió pot resultar fatal.
[fotos Jordi Badia (1ª, 2ª i 3ª) i Marta Queralt López Salvans (4ª)]