


El plantatge de ca, plantatge de matafoc, herba pucera o botafoc (Plantago sempervirens [= P.cynops]) és l’únic plantatge amb port de mata arbustiva, de fins a 2 pams d’alçada, amb tiges ramificades i llenyoses, ben diferent de les herbes en roseta basal com seria, per exemple, el plantatge de fulla estreta (P.lanceolata).
Les fulles del plantatge de ca són linears, en disposició oposada o verticil·lada, una mica piloses i corbades. A l’estiu, el plantatge de ca fa inflorescències en forma de glomèrul enlairades per un peduncle de fins a 10 cm. Les flors són ben poc aparents; en plena floració veurem només despuntar els 4 estams de cada flor que ballen al vent, testimonis de la pol·linització anemòfila.
El plantatge de ca aconsegueix viure als indrets especialment secs, ja siguin erms, vores de camins, llistonars o brolles, sovint damunt de les carenes o en llocs pedregosos. Al Bages es troba una mica per tot arreu, sense ser abundós.
Les llavors del plantatge de ca en contacte amb l’aigua s’inflen i desenvolupen un mucílag. Per aquest motiu s’han utilitzat com a laxant ja que, a l’inflar-se també al tracte digestiu i formar aquest mucílag suau i viscós, eviten el restrenyiment.
[fotos Jordi Badia]