El polipodi (Polypodium vulgare [= P.vulgare ssp.vulgare]) és una falguera amb les frondes que neixen directament d’un rizoma subterrani, constituïdes per un pecíol clarament més curt que la làmina de contorn lanceolat de fins a 30 cm de longitud x 8 cm d’amplada, només una vegada pinnatipartida en pinnes estretes de costats paral·lels i punta obtusa.
El nom popular de polipodi s’aplica a totes les espècies del gènere Polypodium, sense discriminar entre les espècies que s’assemblen molt; caldria doncs parlar dels polipodis. A la península ibèrica i també a Catalunya viuen 3 espècies de polipodis que durant anys s’havien separat a nivell taxonòmic de subespècie: P.vulgare (= P.vulgare ssp.vulgare), P.cambricum (= P.vulgare ssp.serrulatum) i P.interjectum (= P.vulgare ssp.prionodes). A les comarques de Bages i del Moianès, P.cambricum és l’espècie comuna; però esporàdicament es troba també P.vulgare.
P.vulgare es diferencia de P.cambricum per les seves frondes de mida menor amb làmina més llarga que el pecíol, de contorn lanceolat estret no pas triangular, amb pinnes en general de punta arrodonida i marges llisos que decreixen paulatinament cap a la punta de la làmina no pas sobtadament, i amb les primeres pinnes en disposició perpendicular al raquis no pas dirigides enrere marcant els vèrtexs de la base d’un triangle. Els polipodis formen sorus circulars al revers de les frondes, inicialment verds, després grocs i més tard daurats, disposats en dues rengleres a banda i banda del nervi medial. Observats els sorus al detall, P.vulgare no té paràfisis, mentre que els sorus de P.cambricum tenen paràfisis ramificades del voltant d’1 mm.
P.vulgare viu a la base de roques i troncs, en sòls àcids o descarbonatats en territoris de clima fresc. A la comarca de Bages, l’hem trobat a les canals de la part alta del vessant nord de Montserrat, al Sot de les Teixoneres del massís de Sant Llorenç del Munt (Mura) i a la roureda de La Malesa (Sallent), i ha estat citat també al Moianès. P.vulgare és una falguera molt rara al Bages i al Moianes, ben al contrari d’allò que el seu nom científic indica. En canvi, P.vulgare comença a ser freqüent al nord de Berga.
P.interjectum, la tercera espècie en discòrdia, té les frondes tan grans com P.cambricum però sense el primer parell de pinnes dirigides enrere i amb sorus sense paràfisis. P.interjectum viu en terrenys silícics a les comarques catalanes de La Selva i el Maresme, no s’ha localitzat al Bages ni al Moianès.
A més dels caràcters morfològics, segons dades de F. Muñoz Garmendia, les 3 espècies de polipodi es diferencien definitivament pel nombre de cromosomes: P.cambricum = 74 [2×37], P.vulgare = 148 [4×37] i P.interjectum = 222 [6×37].
[fotos Jordi Badia]