Canals impensades s’enfilen per la cara nord, bellíssima, i a primera vista inexpugnable de Montserrat. Les canals principals arriben fins a un coll carener i delimiten els serrats. De fet hi ha canals arreu de la recargolada geografia montserratina i, no tantes, al massís de Sant Llorenç del Munt, el Montcau i la serra de l’Obac; però les del bell mig de la cara nord de Montserrat són les més dretes, repetides i paral·leles. D’aquestes, les més populars i accessibles perquè per elles passen senders excursionistes són, d’oest a est, la del Miracle, la de la font de la Llum, la de Sant Jeroni o de Santa Cecília, la dels Avellaners, la dels Arítjols –a vegades escrit Arínjols, de pas més difícil i equipada amb cordes- i la canal Plana -que de plana no en té res.
Les imatges mostren dues de les canals amb més tradició excursionista: la 1ª la de Sant Jeroni o de Santa Cecília, segons si prenem per referència el cim o en la base, i la 2ª la de la font Llum, entre la Talaia i els Ecos, que al portell de Migdia es troba amb la canal també anomenada de Migdia que puja pel vessant sud i que juntes parteixen el massís de Montserrat en dues meitats, l’occidental i l’oriental.
A les canals del vessant nord de Montserrat creixen el teix (Taxus bacatta), el grèvol (Ilex aquifolium), la blada (Acer opalus), la moixera (Sorbus aria) i, molt més escassos, el til·ler de fulla gran (Tilia platyphyllos) i l’oma (Ulmus glabra), tots ells arbres que necessiten l’ambient humit i fresc, a més de l’avellaner (Corylus avellana), i que endebades buscaríeu la Bages fora de les obagues recòndites. La diversitat d’arbres i l’abundància del teix i del grèvol remarquen la singularitat de vegetació de les canals ombrívoles de Montserrat i la seva importància com a refugi florístic a la comarca de Bages. L’alzinar dominant al massís de Montserrat queda esquitxat pels caducifolis de les canals, destacats al paisatge especialment a la tardor. Els incendis dels anys 1986 i 1994 i les esllavissades i torrentades a conseqüència de la pluja torrencial a Montserrat el 10.06.2000 van afectar molt particularment els arbres de les canals ombrívoles, però més insidiós i decisiu encara deu ser el perjudici que els causa l’escalfament global de les darreres dècades.
La multitudinària cursa Montserrat skyrace torna a pujar, el diumenge 4 de març de 2018, per la canal de Santa Cecília. És indubtable l’atractiu de la canal, però no compartim gens la decisió de fer-hi passar una cursa de muntanya per l’estretor i la inestabilitat d’aquesta canal, pel risc que involuntàriament uns participants facin baixar pedres sobre aquells situats més avall i perquè la canal de Santa Cecília és refugi d’una vegetació particular de teixos, grèvols, blades, til·lers, moixeres, polístics… -un dels motius pels quals Montserrat és Parc Natural- que el pas de corredors al galop pot malmetre.