Amb el nom popular català de porquet de Sant Anton es coneixen els crustacis terrestres de l’ordre isòpodes, aquests simpàtics cuquets amb closca articulada que s’enrotllen en una bola si se senten amenaçats o les condicions són adverses. N’hi ha moltes espècies; una de les més freqüents a la comarca de Bages, i en general a la terra baixa de Catalunya, és Armadillidium vulgare que mostren les imatges.
Armadillidium vulgare té el cos semicilíndric, bombat al dors i pla a l’abdomen, d’uns 10-12 mm de longitud i protegit per una cuirassa composta d’un segment cefàlic, 7 segments dorsals i un segment final o plèon que al seu torn comprèn 5 segments estrets. El color és gris pissarra amb taques més o menys abundoses de groc llimona. A cada segment dorsal hi ha un parell de potes (7 x 2 = 14 potes) que s’assemblen a les antenes. Realitzen diverses mudes durant el creixement. Els porquets de Sant Anton, al ser crustacis, necessiten humitat. Se’ls troba sota la fullaraca del sòl, de la qual s’alimenten i contribueixen a descompondre.
La capacitat de transformar-se en una bola cuirassada, protegida per la part dorsal de l’exosquelet, no és exclusiva dels crustacis isòpodes. Els diplòpodes de l’ordre Glomerida fan exactament el mateix. Aquest deu ser el cas més fantàstic de convergència evolutiva entre animals que, en teoria, no haurien d’assemblar-se. Tot i que és fàcil confondre’ls, els diplòpodes -com Polydesmus– es distingeixen dels isòpodes per tenir dos parells de potes a cada segment.
[fotos Jordi Badia]