El porrassí o cebollí (Asphodelus fistulosus) ve a ser el germà petit de la porrassa (A.cerasiferus). Es tracta d’una herba que viu un o uns pocs anys, amb les fulles linears, estretes i llargues de fins a 45 cm, de secció cilíndrica, que surten totes de la base com un ram. A l’abril, el porrassí floreix amb una panícula ramificada i afil·la que porta nombroses flors. Aquestes tiges florals són buides interiorment, fet al qual es refereix l’adjectiu específic fistulosus. Cada flor consta de 6 tèpals blancs amb una línia medial bruna, 6 estams que repeteixen el color dels tèpals amb filaments amples i blancs i anteres acolorides d’ocre o bru clar, i un pistil central. El fruit és una càpsula.
El porrassí és una espècie recent a la comarca de Bages. La flora del Bages de Pius Font i Quer de l’any 1914 la cita només del monestir de Montserrat i com a probable planta adventícia. La Flora dels Països Catalans d’Oriol de Bolòs i Josep Vigo, el volum IV de la qual dedicat a les monocotiledònies va ser publicat l’any 2001, esmenta que penetra rarament al Bages. En realitat és una planta que avança progressivament de sud a nord al Bages, seguint les vies de comunicació. Va entrar per Monistrol de Montserrat i anys després es van veure poblacions considerables a Castellbell i el Vilar. La primavera del 2010, el porrassí és ja una herba comuna a l’entorn de Manresa, al centre de la comarca, i ha assolit ja localitats situades més al nord. El porrassí és una planta respectada pels ramats. Creix sobretot a la vora de camins i carreteres, que embelleix amb la seva florida generosa. El porrassí florit contrasta amb la monotonia erma de l’asfalt,és promesa de natura només sortir de la carretera.
[fotos Jordi Badia]