Potentil·la vernal

Potentilla neumanniana

La potentil·la vernal o flor de la gana (Potentilla neumanniana), abans coneguda amb els noms científics de Potentilla verna i Potentilla tabernaemontani, és una herba perenne reptant de la família de les rosàcies, que fa 5-20 cm d’alçada, té la rabassa més o menys llenyosa, emet estolons que aviat es lignifiquen i poden arrelar, i està recoberta de pèls llargs i sedosos.
Té les fulles palmaticompostes i amb el pecíol llarg i hirsut, un parell d’estípules lanceolades i 5-7 folíols obovats més o menys allargats, d’1-3(4) cm de longitud i dentats ordinàriament tan sols a l’àpex.
Les flors, de març a setembre, broten de tiges floríferes curtes i més o menys ascendents, estan agrupades en cimes i, just per sota del calze de 5 sèpals, tenen un calicle format per 5 segments lanceolats, generalment més curts que els sèpals. Tenen 5 pètals de 6-10 mm, que són lleugerament escotats i d’un groc intens, nombrosos estams i molts pistils.
Els fruits són petites núcules més o menys rugoses.
És una planta pròpia de les pastures i els prats secs que, al Bages, és comuna a les joncedes. Està distribuïda per gran part d’Europa, però no viu ni a les regions més seques, ni a les més fredes, ni a les més humides.

[fotos Florenci Vallès (1ª) i Jordi Badia (2ª)]