La prímula o primavera acaule (Primula acaulis ssp. acaulis) és una herba perenne dels boscos caducifolis que té una distribució atlàntica i submediterrània, i que a Catalunya és molt rara fora de la conca del Ter. Al Bages l’hem trobat només a les obagues de la serra de Castelltallat i a la vall de Rajadell. A la serra de Tramuntana de Mallorca creix la subespècie endèmica Primula acaulis ssp. balearica, coneguda popularment amb el nom de prímula blanca.
La prímula acaule té una corol·la molt més grossa que el seu congènere el cucut o prímula vera (Primula veris). Aquesta corol·la vistosa ha fet que s’utilitzi en jardineria i hagi estat l’origen de diverses varietats cultivades conegudes amb el nom de matrimonis. En consonància amb el seu nom i a diferència del cucut, aquesta espècie té els peduncles de les flors molt curts. Floreix de febrer a maig. El nom Primula té el seu origen en aquesta floració primerenca típica de les herbes del gènere Primula, ja que prové del llatí Primulus-a-um, nom amb què els romans coneixien les prímules, i diminutiu de Primus-a-um, que significa primer.
La prímula acaule i la vera, com la majoria d’espècies del seu gènere, posseeixen un tipus de dimorfisme floral conegut amb el nom d’heterostília, això és, hi ha espècimens les flors dels quals posseeixen un estil llarg i els estams curts, mentre que uns altres posseeixen flors amb estil curt i estams llargs. Només el pol·len de les primeres pot fecundar a les segones i viceversa, de manera que flors d’un mateix peu no poden autofecundar-se.
[fotos Efrem Batriu (1ª), Florenci Vallès (2ª) i Montserrat Porta (3ª)]