Pseudolucanus barbarossa (= Lucanus barabarossa) és un magnífic escarabat negre semblant al conegut escanyapolls (Lucanus cervus), del qual es diferencia per les mandíbules no tan exageradament desenvolupades i perquè la pinta de les antenes té 6 pues o artells en comptes de 4. Hi ha un dimorfisme sexual clar: el mascle és més gran, d’uns 4,5 cm, amb el cap gros i les mandíbules desenvolupades, mentre que la femella mesura uns 3 cm i té el cap i les mandíbules normals, integrats a la forma ovalada del cos. El color dels èlitres és negre gairebé sense el to caoba de L.cervus, mentre que l’adjectiu específic barbarossa es refereix a la pilositat rossa que despunta entre els palps labials. Les imatges 1ª, 3ª, 4ª, 5ª i 6ª mostren exemplars mascles, mentre que l’exemplar de la 2ª és una femella, amb el cap menor i les mandíbules no tan exageradament grans.
Les larves de Pseudolucanus barbarossa viuen durant anys a l’interior de troncs de planifolis en descomposició, en particular d’alzines, alimentant-se de fusta. Els troben doncs en boscos madurs, on hi ha arbres vells i troncs morts. En canvi els adults, que són atrets per la llum, viuen només durant uns dies de juliol i agost.
Pseudolucanus barbarossa és un endemisme ibero-magrebí. A la comarca de Bages, on l’àrea de distribució de Pseudolucanus barbarossa es solapa amb la de Lucanus cervus, s’ha trobat al massís de Montserrat i a la zona de Lluçà, a Santpedor.
[fotos Jordi Badia (1ª i 6ª), Oriol Oms (2ª) i Florenci Vallès (3ª, 4ª i 5ª)]