La pulicària o herba de Sant Roc (Pulicaria dysenterica) és una herba perenne de la família compostes que creix a la vora de l’aigua, en sòls molt humits. La planta sencera depassa poc el mig metre d’alçada, però destaca pels seus colors rotunds i contrastats, verd a les tiges i fulles, groc als capítols. S’estén per mitjà de rizomes subterranis que li permeten també rebrotar cada any. Les tiges són piloses i plenes de fulles que s’alternen per abraçar-les. Aquestes fulles són doncs sèssils, auriculades a la base, ovades d’uns 5 cm de longitud amb els marges irregulars i gruixudes, d’aspecte abonyegat. Entrat l’estiu, al temps que la vida es concentra a l’entorn de les rieres, esplèndida hi floreix la pulicària. Fa capítols grocs d’uns 2 cm de diàmetre portats per peduncles gruixuts, amb flors tubulars al centre i ligulades al volt. Les lígules són estretes, en forma de rectangle acabat en tres dentetes.
La pulicària és una herba distribuïda extensament per Europa. A la comarca de Bages viu a les jonqueres i vores de recs i rieres.
El nom científic Pulicaria dysenterica al·ludeix al seu ús per combatre la disenteria o diarrea, no pas per provocar-la. La tradició medicinal atribueix a les infusions de pulicària, administrades en abundància i sense sucre, la propietat de guarir la diarrea.
[fotos Jordi Badia]