Pyrrhosoma nymphula és una libèl·lula del subordre Zygoptera que agrupa les libèl·lules més esveltes, les que en repòs mantenen les ales paral·leles o obliqües a l’abdomen llarg i fi. A la Catalunya central, els zigòpters es denominen en llenguatge vulgar damisel·les o senyoretes.
Pyrrhosoma nymphula es reconeix pel seu color roig viu, sobretot als mascles. Els mascles són íntegrament rojos, incloent els ulls, llevat només d’unes franges negres als segments números 7, 8 i 9 al final de l’abdomen, les potes negres, els pterostigmes negrosos i una franja longitudinal groga al tòrax. Les femelles tenen l’extensió de la coloració vermella i negre de l’abdomen variable i incorporen cercles estrets negres i grocs al capdavall de cada segment abdominal. Les imatges mostren exemplars mascles; la foto 1ª un individu immadur de coloració més propera a la de les femelles, la foto 2ª un individu plenament adult de coloració vermella característica.
Els mascles de Ceriagrion tenellum s’assemblen molt als de Pyrrhosoma nymphula, però no tenen les bandes negres al final de l’abdomen i les seves potes són vermelles. Els mascles de Platycnemis acutipennis també s’hi assemblen, però el seu color és vermell ataronjat, no vermell viu, i els ulls no són vermells.
Pyrrhosoma nymphula és la primera espècie d’odonat a emergir com a adult a la primavera; es troba ja durant la segona quinzena d’abril. No és rar veure mascles de Pyrrhosoma nymphula explorant zones noves allunyades de l’aigua, però s’hi acostaran altra vegada per realitzar la còpula amb una femella. Les femelles fan la posta en tàndem sobre la vegetació que sura a l’aigua de zones calmades, sovint en grups nombrosos. Les nimfes són aquàtiques i mesuren de 19 a 22 mm al darrer estadi. Viuen al fons de l’aigua i entre la vegetació subaquàtica de rius i llacs permanents, alimentant-se d’altres larves d’insectes i de petits crustacis.
A Europa P. nymphula es distribueix principalment pel centre del continent, sent menys abundant a l’est, a l’àrea mediterrània i al nord. A Catalunya és bastant abundant, però falta sobretot a les zones litorals i a les planes agrícoles.
[fotos Jordi Badia (1ª) i Xavier Adot (2ª)]