El ratolí mediterrani (Mus spretus) és un rosegador petit i d’aspecte simpàtic, de 8-9 cm de longitud de cap i cos i 6-7 cm de longitud de la cua. Té les orelles grans i arrodonides que sobresurten del pelatge, els ulls grans i el morro curt. El color del pelatge dorsal és variable entre individus amb predomini del marró clar, mentre que a la part ventral és blanquinós. Hi ha una línia nítida de separació entre el color dorsal i el color ventral del pelatge. La cua i les orelles tenen molt poc pèl.
El ratolí mediterrani s’alimenta de llavors, fruits i insectes.
El ratolí mediterrani es distribueix al voltant del mar Mediterrani per la península ibèrica llevat de les àrees cantàbrica i pirinenca, pel sud de França i pel nord d’Àfrica.
El ratolí mediterrani és molt proper i semblant al ratolí domèstic o comú (Mus musculus domesticus), tant que fins fa uns anys el ratolí mediterrani era considerat una subespècie del ratolí domèstic i es coneixia amb el nom de Mus musculus spretus. A diferència del mediterrani, el ratolí domèstic té el pelatge dorsal més gris i passa a la coloració ventral clara de manera més gradual; a més, la seva cua és proporcionalment una mica més llarga. Ambdues espècies se separen també per l’hàbitat; el ratolí mediterrani viu en àrees naturals i conreus en terrenys secs, mentre que el ratolí domèstic és comensal de l’home i viu dins o a l’entorn d’habitatges i magatzems, i en terrenys més humits.
El ratolí mediterrani s’assembla també al ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), amb el qual pot compartir l’hàbitat. El ratolí de bosc es diferencia perquè és una mica més gran, té la cua més llarga que la longitud total del cap i el cos junts, els peus de les potes del darrere són llargs adaptats a saltar, el seu pelatge mostra una taca clara a la gola que arriba sota la boca i la cua és bicolor, de color marró a la meitat dorsal i blanca a la meitat ventral.
Tant el ratolí mediterrani com la musaranya comuna (Crocidura russula) són habitants comuns dels marges de pedra seca dels conreus i les vorades de bosc. A vegades es confonen les musaranyes -la família dels sorícids de l’ordre dels insectívors- amb els ratolins -petits representants de la família dels múrids de l’ordre dels rosegadors. La dentició insectívora, la cua amb pèls llargs dispersos, el morro molt prim i els ulls i les orelles petits són característiques diferencials de les musaranyes.
El ratolí mediterrani, juntament amb el seu parent el ratolí de bosc, són probablement els mamífers que més abunden a les comarques de Bages i Moianès, i serveixen d’aliment a molts carnívors, entre els quals destaquen els ocells rapinyaires.
[foto Florenci Vallès]