La regalèssia (Glycyrrhiza glabra) és una herba de la família Papilionàcies, alta de fins a 1 metre, perenne que cada any renova tota la part aèria. La planta de la regalèssia és coneguda pels seus rizomes dolços, la regalèssia pròpiament dita, que es masteguen directament o bé se’n fan extractes que concentren els principis actius.
A la primavera, la regalèssia treu tiges i fulles noves. Les tiges són estriades i dures. Les fulles són compostes imparipinnades amb 4-8 parells de folíols el·líptics més el terminal, de mida semblant i amb el marge enter. En aquestes fulles destaca l’absència de lígules i el seu tacte enganxós. Si la planta creix en un lloc assolellat, a les axil·les de les fulles es formen raïms de flors mig blaves mig blanques que no solen superar la longitud de la fulla corresponent. Els llegums tindran de 2 a 4 llavors.
L’arrel principal ben aviat es ramifica en un o més rizomes que serpentegen en horitzontal a poca fondària i dels quals, en algun punt, brotaran noves tiges aèries. El gran desenvolupament de la part subterrània de la planta n’assegura la supervivència d’un any per l’altre.
Les arrels i rizomes són les parts buscades i emprades de la regalèssia; s’excaven i recullen a l’hivern, però cal tenir en compte que aquesta explotació ocasiona un perjudici notable a la planta i que la recol·lecció abusiva de rizomes pot acabar amb la planta sencera. Les arrels de regalèssia contenen àcid glicirrètic, de gust dolç i amb propietat cicatritzant ben demostrada, a més de sacarosa, glucosa i altres glúcids combinats amb el punt que dona l’inconfusible gust de la regalèssia. La regalèssia negra com a llepolia és un extracte de l’arrel de la regalèssia.
La regalèssia era una planta habitual prop dels masos que es conservava per mastegar les seves arrels. Gràcies al seu potent sistema radicular, la regalèssia es manté al seu lloc durant anys. No és estrany trobar regalèssia en indrets humanitzats, tot i que actualment només els ciutadans amb arrels rurals endevinen l’existència d’arrels de regalèssia sota les tiges i fulles. A les comarques del Bages i del Moianès, la regalèssia no és considerada una planta espontània; deixem temps al temps.
[fotos Jordi Badia]