La planta de la regalèssia (Glycyrrhiza glabra) és una herba alta de la família papilionàcies, popular perquè els seus llargs rizomes constitueixen la regalèssia pròpiament dita. Les arrels i rizomes de la planta de la regalèssia es masteguen pel seu particular gust dolç i d’ells s’obtenen per cocció la pega dolça –una magnífica llaminadura- i per extracció la glicirricina que per hidròlisi esdevé àcid glicirrètic –un edulcorant i principi actiu farmacològic.
Cada temporada la planta de la regalèssia treu tiges noves de fins a 1 metre d’alçada amb nombroses fulles compostes imparipinnades, amb 4-6 parells de folíols ovats d’uns 3×2 cm més el terminal, viscoses quan són tendres. De l’axil·la de les fulles surt un peduncle amb una espiga de flors blau-violeta d’1 cm cadascuna que es convertiran en un llegum comprimit que conté 3-5 granes discoïdals.
A partir de la segona tardor es poden desenterrar i explotar ja els rizomes de la regalèssia. La regalèssia té aplicacions variades a la cuina i a la farmàcia, totes amb èxit, tant mastegada directament pel seu gust dolç que entreté la gana, per combatre el mal alè o per deshabituar-se del tabac, com a través del seu principi actiu que s’usa per edulcorar caramels i, en productes cosmètics i farmacèutics, com a desinfectant i cicatritzant en locions per després de l’afaitat i com a expectorant i mucolític en xarops.
La regalèssia sembla ser originària de la Mediterrània oriental i portada a la riba occidental de molt antic. A la comarca de Bages es troba subespontània prop de masos, mantinguda en feixes moderadament humides a partir d’alguna plantació antiga. Mercès als seus rizomes dolços, actua com a invasora que forma poblacions denses i homogènies.
[fotos Víctor Manuel Vicente (1ª) i Jordi Badia 2ª i 3ª]