La robínia (Robinia pseudoacacia), coneguda també com acàcia blanca, acàcia borda o falsa acàcia, és un arbre de la família papilionàcies, originari del sud-est dels Estats Units d’Amèrica i estès per gairebé tot Europa llevat de les regions més fredes, també per Catalunya i per la comarca de Bages.
Té l’escorça rugosa per estries verticals, la fusta molt dura i les branques punxants per la parella d’espines dissimulades al punt d’inserció de les fulles.
Les fulles són caduques, blanes i d’un verd esgrogueït si l’arbre creix en terreny calcari, compostes imparipinnades amb 5-12 parelles de folíols no exactament oposats més el folíol terminal, tots ells peciolulats, amb limbe de contorn el·líptic d’uns 40×20 mm i marge enter. Al capvespre, les fulles tendeixen a desmaiar-se i els folíols a plegar-se pel nervi central, fins que, amb el nou dia, fulles i folíols recuperen les posicions esteses per captar la llum.
Als mesos d’abril i maig, la robínia fa vistosos raïms de flors blanques que pengen de les branques. Les flors tenen la morfologia clàssica de simetria bilateral de les papilionàcies, amb el pètal superior o estandard relativament gran. El nèctar abundós d’aquestes flors les fa aromàtiques, dolces i comestibles, i també que siguin l’objectiu de les visites de les abelles. Els fruits són llegums molt plans i de color fosc que, bo i secs, es mantenen penjant de la branca fins a la primavera següent quan conviuran amb les flors de la nova temporada. Finalment, les dues valves del llegum sec s’obren i alliberen les granes negres i tòxiques.
La robínia és un arbre que ha estat plantat durant molts anys als parcs i jardins, però que s’ha independitzat extensament per boscos de ribera, bardisses i àrees suburbanes moderadament humides. Té una notable capacitat de rebrotada que el fa difícil de treure d’on ha arrelat i que es posa de manifest després d’incendis. Es considera una de les plantes amb major potencial invasor a Europa.
[fotos Jordi Badia]