El roser de ca o roser caní (Rosa canina) és un roser silvestre o gavarrera robust que, si troba els suports adequats, pot enfilar-se uns quants metres amunt. Viu a les bardisses i als boscos de ribera. Es distingeix d’altres espècies molt properes (R.agrestis, R.pouzinii,…) per l’absència de pèls als folíols i als pedicels florals. Les flors són grans i vistoses, amb 5 pètals escotats, de color rosa tènue o blanc, i nombrosos estams. Els 5 sèpals són amples –més que els de R.agrestis– de marge dentat i reflexos sinó caiguts a la fructificació.
El pseudofruit, originat pel tàlem de la flor i denominat cinoròdon en nomenclatura botànica, és una copa de color primer ataronjat, després vermell viu i consistència carnosa, que conté els frutículs durs i secs. En relació a d’altres espècies, mostra la particularitat d’acabar en un petit con, gris quan és ben madur. Es coneix popularment en català amb el nom de gavarra o bé amb els noms irreverents de gratacul o tapaculs. És comestible, si es pren la precaució de rascar i eliminar totalment els pèls irritants, de color torrat, que tapissen la cara interior de la paret i que constitueixen la picapica. En cas contrari, aquests pèls, després de travessar indemnes el tracte digestiu, produiran la picor a la qual al·ludeix la saviesa popular.
[fotos Jordi Badia]