Rosa pouzinii, el roser de Pouzin, és una espècie de gavarrera o roser silvestre de port arbustiu, freqüent a les bardisses de la comarca de Bages. S’assembla molt a Rosa canina, el roser caní, del qual es diferencia per la mida més petita –no sol passar dels 2 metres mentre que els exemplars més desenvolupats de Rosa canina despassen de molt aquesta alçada-, perquè els folíols fan un doble dentat al marge, per la presència de pèls glandulars als marges dels folíols i de les estípules, i sobretot, tal com mostren les imatges 3ª, 4ª i 5ª, perquè els pedicels de les flors i dels fruits vermells, anomenats cinoròdons en nomenclatura botànica i gavarres o grataculs en noms populars en català, tenen pèls híspids i glandulosos.
La gavarra és comestible si es pren la precaució de rascar i eliminar totalment els pèls irritants, de color torrat, que tapissen la cara interior de la paret i que constitueixen la picapica; en cas contrari, aquests pèls, després de travessar indemnes el tracte digestiu, produiran la picor a la qual al·ludeix la saviesa popular.
[fotos Jordi Badia]