El rossinyol (Cantharellus cibarius) és un bolet massís, tot ell d’un bell color groc daurat o ataronjat, en forma vagament d’embut amb el peu i el barret poc diferenciats. Per sota té plecs decurrents que es bifurquen a l’arribar al marge del barret, en comptes de làmines. El rossinyol creix tan als boscos planifolis, amb preferència per les rouredes, com a les pinedes. Sovint se’l troba mig enterrat sota la fullaraca o la molsa. Les larves no acostumen a atacar-lo, té una olor afruitada molt agradable i fa de bon transportar i conservar. Si a tot això afegim que el gust del rossinyol als guisats és excel·lent, es comprèn que es tracti d’un dels bolets més estimats pels boletaires. El rossinyol és parent del camagroc que surt a les pinedes i de la trompeta, els tres molt bons comestibles.
Als alzinars i a les rouredes -i també a les suredes, malgrat que no hi ha suredes a la comarca de Bages- es pot trobar també Cantharellus pallens, un rossinyol de color groc pàl·lid, igualment bon comestible però lleugerament menys perfumat i menys gustós.
[fotos Jordi Badia]
- Vegeu l’article Reconversió boletaire, de Jordi Badia